Alguns ja s'hi refereixen. Veuen en Manuel Pizarro un revulsiu. Jo estaré molt atent al primer debat amb Solbes. Tinc curiositat per saber si a partir d'aquest moment, a nivell estatal, en comptes de referir-nos a la síndrome Ottinger, ens referim a la síndrome Pizarro. El veig un populista important. I se li està creant una aura de tanta imbatibilitat, que em fa presagiar algun revés. Ja es veurà. De moment avui m'hi refereixo en dos articles que us linko:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada