Tot reclamant el dret a... ser escoltat

Artur Mas va fer ahir una nova posada de llarg d’una nova proposta programàtica nascuda amb l’objectiu de rellançar el projecte de CiU. No és la primera vegada que s'hi posa. De fet, ja el 2002, a un any de les seves primeres eleccions com a candidat, va pronunciar (al mateix Palau de Congressos de Catalunya) la conferència Catalunya sense límits: els nous horitzons del nostre projecte polític, on va posar negre sobre blanc les línies mestres de la nova situació política que la CiU post-Pujol deia que volia construir.
.
El 8 de setembre del 2003, igualment, Mas va pronunciar (aquest cop a la Pedrera) la conferència Una nova generació per a Catalunya, acompanyat per militants històrics de CiU que eren encapçalats pel mateix Jordi Pujol. En aquest marc, Mas va voler expressar el reconeixement cap a la generació que va protagonitzar la Transició política i la recuperació de les institucions i, alhora, va expressar el compromís d'una nova generació de "gent que ha decidit que dedicarà part de la seva vida a servir Catalunya".
.
Dos anys després, ja desallotjat del poder, el líder convergent va pronunciar la conferència Catalunya sense límits II: el país que volem, el país que farem, on es comprometia a què "CiU situï Catalunya a l’avantguarda del lideratge social i econòmic", així com apostava pel dret a escollir en el camp dels serveis que conformen l'Estat del benestar.
.
Amb aquests antecedents, la conferència d'ahir va voler ser un nou clam, de nou en el cru desert de l'oposició. Un gran pseudoesdeveniment que, per uns minuts, unes hores o uns dies, fes que els focus de les càmeres s'hi fixessin i mitiguessin la indigència mediàtica que acompanya la família convergent des que va deixar la Generalitat. El cas és que aquest objectiu l'han aconseguit. Els mitjans en van parlar abans, durant i ara ho faran ben bé fins diumenge. Però el preu d'aixecar moltes expectatives com a reclam marquetinià, de vegades rep com a resposta un "ah... però no hi havia per a tant, no?". En el cas de CiU, des de fa anys, és habitual aquesta percepció. Hi han contribuït la manca de l'èpica que atorga el poder i l'absència de possibilitats de transformació reals que també es tenen quan s'és al Govern. Però també passa que de CiU (no ens enganyem) tampoc es poden esperar grans daltabaixos ni promeses gaire sonades. I potser aquest és el gran secret del seu èxit, però també el del seu estancament actual, atrapats com estan enmig d'una aritmètica parlamentària que malgrat dominar numèricament els condemna a l'oposició.
.
El cas és que ja fan gestos per ensortir-se'n, i la conferència d'ahir n'és una bona prova. Però no acaba de quallar la sensació que això els sigui suficient per remuntar. El fet d’apel·lar al "dret a decidir" és un pas endavant interessant, sobretot si aquest és verbalitzat i assumit en primera persona pel president de CiU. Però la seva plasmació en alguna cosa de concreta costa de percebre's, més enllà de la clucada d'ull que Mas fa a hipotètics futurs socis. Una apel·lació al seu dret a ser escoltat pels qui avui decideixen i pacten amb algú de qui ni tan sols n'esperen un pronunciament similar al que Mas va fer ahir, i també pels qui des de dins d'ERC mateix estan avui dia disputant la direcció del projecte republicà als responsables dels tripartits que ara per ara dominen la política catalana. En aquesta direcció el gest d'ahir de Mas és interessant. Caldrà seguir-ne la pista, no fos cas que de tant insistir algú l'acabés escoltant...