Radicalitzant-se o adaptant-se als nous temps?

N'hi ha que han agafat la mania de dir que CiU (i CDC, més concretament) s'està "radicalitzant". No entraré en el magrejat debat sobre què és més radical, si ser sobiranista català o ser annexionista espanyol o ser una tercera o quarta cosa que res hi tinguin a veure. En tot cas, només voldria apuntar que allò de la "centralitat política" no és un tòtem que es manté clavat en un mateix espai al llarg del temps. És un concepte en moviment, com tot en política, i no entenc els qui no entenen que avui, més que ahir i molt més que fa deu anys, a Catalunya hi ha un cos creixent de votants que es consideren desacomplexadament independentistes. S'autodefineixen així per molts motius, i són gent de classes socials, professions i procedències geogràfiques ben heterogènies. Així, trobo que entra dins d'un ordre que un partit que aspira a representar aquestes capes creixents de ciutadans s'hi adapti, i més si això és coherent amb una estratègia encaminada a tendir ponts per a possibles pactes. D'això últim en parlo avui al Singular:

• L'esquerravergència (El Singular, 29 d'octubre del 2007).