Per molts motius, el meu diari és l'Avui. Això què ho fa? Per una banda, motius sentimentals, ja que va ser el primer diari on vaig fer pràctiques o perquè és on hi col·laboro des de fa més temps i amb major assiduïtat. Però també perquè ideològicament se m'ajusta gairebé al cent per cent com un guant. I en els darrers temps, per què no dir-ho?, perquè fa molt de goig, és pràctic de llegir i té un disseny atractiu i modern..
Avui a banda, el meu segon diari de referència és La Vanguardia. També per molts motius, com per exemple que el meu pare és el que ha comprat a diari durant anys, tot i no ser-ne subscriptor. Els seus columnistes i articulistes (com en el cas de l'Avui) també em mereixen una gran atenció. I avui he vist amb alegria que el nou disseny li escau molt bé. És més petit, més practicable, i la lletra i el disseny (que en interior em recorden molt als de l'Avui) em semblen moderns i atractius. M'agradarà seguir llegint aquest diari. M'agradarà més. Crec que el nou disseny ha estat tot un encert.
.
Però segueix havent-hi un gran "però" respecte d'aquest diari. No entenc encara per què el Grupo Godó no fa el salt, també lingüístic. El va fer en el seu dia al color. Ara el fa a un nou disseny molt més jovenívol. Però la llengua els costa. Els costa adaptar-se a aquest tret tan distintiu del nostre país. Sempre han dit que La Vanguardia té la capacitat d'adaptar-se a les circumstàncies del país, i que aquest ha estat un dels seus grans encerts històrics. No entenc, doncs, per què no s'adapta al bilingüisme propi del Principat. No els estic demanant una Vanguardia només en català. Però sí una doble edició com la que fa anys edita el Grupo Zeta amb El Periódico. Mentre això manqui, respecte de La Vanguardia em seguirà mancant alguna cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada