
Tot plegat un encert, tot i que no sigui el més rellevant del que ha passat aquesta setmana a Gran Bretanya en el terreny polític, ja que aquests han estat canvis més o menys "cantats" i necessaris en l'estratègia de successió de Blair. Per contra, un fet imprevist, la descoberta casual de cotxes preparats per a explosionar en el centre de Londres, sí que ha apuntat maneres respecte dels reflexos de Brown i dels seus assessors.
Jay Blumler ja advertia fa anys de fins a quin punt la professionalització de la política està transformant-la en un exercici poruc que mira de no deixar res a l'atzar. Però l'atzar existeix, cal assumir-lo com a part de l'estratègia, i saber respondre-hi deforma adequada és tot un encert. Ha estat el cas de la reacció de Brown en aquest afer.
Molts assessors de comunicació es mostren temerosos a l'hora "d'exposar" la imatge del seu líder lligant-lo a fets desagradables o negatius. Això explicaria, per exemple, per què Aznar va trigar tant en desplaçar-se a les zones afectades per la fuita del Prestige, o per què Zapatero va fer tres quarts del mateix quan l'incendi de Guadalajara que va costar la vida a diferents voluntaris en l'extinció d'incendis. Per contra, fa pocs anys, en plena campanya a Alemanya, el fet que Gerhard Schröder es posés les botes d'aigua i trepitgés les zones afectades pels forts aiguats que van destrossar mig país li va reportar una victòria electoral que tots els sondejos atribuïen a Edmnd Stoiber.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada