A veure si es posen les piles

Ho acabo d'escriure en l'article per al Comunicació 21 que si no hi ha novetat sortirà el proper dilluns 14. I us ho apunto aquí només en part: no pot ser que encara hi hagi polítics i partits que tinguin webs-aparador d'aquells que ja són prehistòria. Això és propi dels que bàsicament són a Internet perquè entre tots hem convingut que cal ser-hi, i punt. I això és impropi de partits com CiU, que es suposa que fan apostes arriscades en el camp del màrqueting polític, a l'estil del ditxós DVD.

No pot ser que servidor s'hagi tornat boig per trobar el jpg descarregable del cartell del Trias, a la seva web. No ho he aconseguit i s'hi hi és, gran errada dels qui sembla que l'amaguin. També de passada us diré que la web aquesta és paradigma d'allò que comentava fa un moment: molt de coloraine, molt de Flash... i poca teca per als "malalts de política", que són els qui entrem en aquests llocs, i que som a qui els partits han de mimar i donar les respostes que busquem en l'online. Però passa que fins que tots els polítics no tinguin clar que aquest és un mitjà independent (i no subsidiari) de la resta, no encertaran a entendre que també presenta unes exigències específiques. Val a dir que això a altres països com els EUA, Gran Bretanya o França ja comencen a tenir-ho ben apamat, però aquí sembla que com sempre anem badant.

Notes positives? La web del Jordi Hereu, que és molt més navegable que la dels altres candidats per Barcelona. I aquí sí que he trobat tot l'atrezzo electoral que buscava. De fet, el cartell electoral te'l presenten en format banderola de carrer, de pancarta i de publicitat als busos. Aquests sembla que s'han posat les piles, i no haurien de ser els únics. De fet no ho són, però el seu exemple no és majoritari.

Així com alguns polítics van descobrir que això de les revistes també pot anar molt bé per a targetitzar missatges -i així ZP, Llamazares i ara Ruiz-Gallardón ja han passat per la portada de la revista Zero-, cal que es creguin el mitjà d'Internet per obrir un front que els sigui veritablement útil... a ells i als ciutadans. Del contrari, tots plegats estarem perdent el temps, i això en temps de campanya és especialment indesitjable.

PD: Per cert, una curiositat. El cartell de l'Hereu eleva al cub aquella premisa del màrqueting polític que diu que tot cartell electoral hauria de dur implícit el "nosaltres" a ulls dels ciutadans que els mirin. No es limita a posar de fons siluetes de persones o a fer servir la primera eprsona del plural en els temps verbals del missatge escrit, sinó que fa que un munt de personetes comparteixin protagonisme amb el candidat. I un dels protagonistes de la imatge en qüestió... em sembla a mi o és el marit de la Judit Mascó? (cliqueu sobre la imatge i mireu bé el de la camisa negra). Estic malalt, oi?