CiU aguanta millor del que molts s'esperaven. Sí, és cert, però també és cert que CiU segueix quedant-se a les portes de triomfar. I això ja els comença a durar massa en un cicle electoral que només té expectatives de tancar-se de forma no del tot dramàtica per als convergents si a les espanyoles resulten imprescindibles per a què PP o PSOE puguin governar l'Estat.El desencís que generen els tripartits, els pactes al marge de qui guanya, no el capitalitza CiU sinó l'abstenció. I aquí es detecta un problema i una oportunitat: hi ha un vot nacionalista que s'ha abraonat sobre l'abstenció. CiU ara no el representa. No aconsegueix captar-lo. I ERC l'ha perdut amb els seus pactes. El que no s'ha quedat a casa ha anat, entre d'altres cap a la CUP, atomitzant-se. Aquests és un problema per al vot sobiranista, perquè de tot plegat només se'n beneficia un PSC que, malgrat seguir perdent vots, s'aprofita de la conjuntura i governa gairebé a tot arreu. Vivim una Catalunya de Tripartit total.
L'oportunitat? O CiU o ERC fan un cop de cap i es reformulen... o sorgeix una tercera via sobiranista que de la mà de Carretero o d'X faci entrar una nova força al Parlament i que pugui recollir aquest vot abstencionista i fer de frontissa en una possible alternativa al tripartit d'esquerres: un tripartit sobiranista.
Avui n'apunto la idea en dos articles:
- Obligats a moure's (El Singular).
- De tripartit a tripartit? (Tribuna Catalana).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada