L'any1995, el tripartit municipal a Barcelona va marcar el començament d'una estratègia d'ERC que amb el temps faria president de la Generalitat Pasqual Maragall i José Montilla. Ahir, Jordi Portabella va projectar mediàticament el que sembla un canvi clar de rumb i potser l'inici d'alguna cosa. No sabem de què.Portabella no és carotista ni puigcercosista. Té vida pròpia, és ambiciós i controla (més o menys) ERC a Barcelona. En aquest sentit, el seu cop d'efecte pot ser el principi d'una projecció més enllà dels líders actuals del partit arreu el país. També podria ser una manera intel·ligent de disputar possibles suports interns a Carretero, recollint el descontentament amb Carod i Puigcercós, però integrant aquestes veus en una línia sostenible per a l'actual cúpula. Podria ser també l'inici d'un nou cicle on ERC busqui recuperar estèticament el discurs de l'equidistància que tants bons resultats els ha donat i que tan abandonat té.
Podria ser tot això o res de tot plegat. Podria ser simplement, com diuen els socialistes, una tàctica per a esgarrapar més poder a l'Ajuntament, ara que els resultats els han deixat en clara inferioritat de forces enfront del PSC, i fins i tot d'ICV, al Cap i Casal. Veurem, però com a mínim hi ha moviment. Potser estem davant del principi d'una nova etapa on ERC entengui els missatges de les urnes. O tot el contrari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada