A la segona va la vençuda

Aquest dilluns, tot mirant un TN, la meva germana (gens polititzada) em va deixar anar si no s'estaven passant una mica amb tanta informació sobre les eleccions franceses. A mi només em va sortir dir-li que som Europa i que és important també per a nosaltres i per als jocs d'aliances a nivell internacional tenir detalls sobre qui guanyi o perdi a França. Després, però, vaig pensar-hi una mica més i potser sí que el seguiment ha estat un xic exagerat.

.

En tot cas, ja tenim aquí la segona volta i la gran incògnita sembla que ara es fixa en saber què passarà amb els vots "de centre" que van donar uns molt bons resultats a François Bayrou. I a propòsit d'això, potser ens hauríem de preguntar algunes coses:

.

1.- Aquests votants de Bayrou són tots "de centre"? Segurament no. I a més de molt de desenganyat del discurs polític tant de la dreta com de l'esquerra tradicionals, segurament també hi ha molt d'anti-Sarkozy, entre aquest votant que no el volia votar a ell però tampoc als socialistes.

.

2.- D'altra banda, els de Royal tenen fàcil atraure aquest vot? En principi, la candidata socialista suposava un pas decidit cap al centre (ni que fos estèticament), sobretot en contrast amb els seus principals rivals a les primàries del PSF, com Laurent Fabius, de perfil més netament esquerranós. Amb tot, i veient la fuita de vot cap al centre de Bayrou, l'estratègia de campanya de Royal va consistir en refermar-se a l'esquerra, on hi ha posat l'accent. Canviarà ara de nou i farà un viratge al centre? Tindrà credibilitat, aquest moviment? De fet, tindrà credibilitat, tant de moviment?

.

3.- Sarkozy genera una gran expectativa entre votants farts del discurs políticament correcte i entre un bon nombre de ciutadans desesperats en front de tanta inoperància de la classe política davant dels reptes de present i de futur que a França no s'estan sabent entomar des de fa temps. Però alhora genera molts anticossos. La seva campanya també l'ha centrat molt i l'ha dulcificat a marxes forçades... però, en una societat tan fortament ideologitzada com la francesa, el qui no l'ha votat fins ara "comprarà" aquesta conversió sobrevinguda? De fet, la compraran els qui fa temps que veuen en Sarkozy un gran perill?

.

4.- Bayrou ha anunciat avui que no donarà a cap dels dos candidats el seu suport en aquesta segona volta. Ho fa, és clar, de cara a les legislatives del juny, per a marcar perfil propi i per a intentar mantenir un bloc potent de votants de cara a unes eleccions que seran les que hauran de concedir-li el gruix de la representació parlamentària que espera tenir la propera legislatura. Tradicionalment, però, el centre francès ha pactat amb la dreta. Potser un cop esvaïda la possibilitat d'un Bayrou president, perdrà bona part del vot "prestat", si és que l'ha tingut?

.
5.- Per últim, haurem d'esperar també al pronunciament de l'incendiari Le Pen. Va dir la nit electoral de diumenge que es reserva la seva consigna de vot per als darrers dies. I després de tant parlar de centre i de candidats que volen situar-s'hi, no cal dir que malgrat totes les estratègies dels spin doctors de can UMP o de can PSF d'aquí a uns dies se'ls pot venir a sobre una variable independent difícil de controlar. I si Le Pen demana el vot per Sarkozy? No serà el mateix que ho anunciï a dos dies de les eleccions que a una setmana vista del dia-D.

.

Res no serà gratuït. I és que hi ha en joc la clau de l'Elisi. Ara va de debò.