Certes inquietuds a propòsit dels gratuïts

Són un problema o una oportunitat? Una amenaça o un desafiament? Un fre o un impuls? Ja fa uns quants anys que els diaris gratuïts van aterrar al nostre país, però segueixen creant força incògnites sobre la seva repercussió en el món de la premsa. En la professió periodística desperta entusiastes addesions i enormes detractors. Sembla que no hi ha terme mig.

.

Aquesta setmana el Centre d'Estudis Jordi Pujol ha tingut a bé de publicar-me una reflexió sobre aquest focus de debat. Hi podeu accedir a través de la web del CEJP i afegir-hi els vostres comentaris. Us l'apunto:

.

Gratis

.

Els mitjans marquen l’agenda. La marquen als polítics i al públic en general. De fet, són especialistes a generar debats, fins i tot, quan aquests no tenen una relació directa amb la realitat. Els mitjans de comunicació són, en gran part, els responsables de crear estats d’opinió i són el gran megàfon des d’on es propaguen debats com l’incivisme o la inseguretat ciutadana. I és que no és casualitat que la informació de successos sigui, en els darrers temps, la gran protagonista a la televisió, a la ràdio i a la premsa. I no és innocu que aquest tipus d’informacions siguin hegemòniques en l’únic sector de la premsa que creix: la gratuïta.

.

Ho deia Josep Maria Huertas Clavería en l’última de les seves col•laboracions regulars a l’Avui: “Vivim en un món on s’han estès d’una manera generalitzada les seccions de gent –el people dels anglesos–, dins els mitjans de comunicació, i es destaquen actituds o afirmacions intranscendents de gent pretesament important com si fossin grans notícies. És clar que això passa perquè interessa a la gent o perquè hem fet que els interessi; tant se val si va ser primer l’ou o la gallina”.

.

Centrant-nos en els diaris gratuïts, aquest sector de la premsa que gasta tan bona salut, podríem demanar-nos si són causa o efecte d’aquest escenari esgrogueït que tant s’escampa i que tant frega el sensacionalisme de la mà d’informacions d’impacte. Sigui quina sigui la resposta, és força evident que n’és un agent actiu, tot i que en aquest àmbit, com en tots els altres, sempre cal salvar-ne honorables excepcions. Amb tot, a la premsa gratuïta hi ha un factor que no compta amb excepcions de pes, i que té una especial repercussió a Catalunya: la llengua.

.

Segons Piet Bakker, professor de la Universitat d’Amsterdam i un dels principals experts internacionals en el fenomen de la premsa gratuïta, a l’Estat espanyol hi ha 4 diaris gratuïts a nivell estatal i 20 de locals, fet que suposa un 54% de la premsa en circulació. Les xifres que apunta Bakker mostren que l’any 2006 van néixer al continent europeu 30 noves capçaleres, amb 80 edicions. La xifra d’exemplars diaris arriba als 24 milions i la quota de distribució ha arribat al 60%. Per a Bakker, l’espanyol és actualment el mercat més competitiu per a la premsa gratuïta, seguit del danès. I, en aquest context, Catalunya s’erigeix com el territori continental amb una major quantitat i varietat de capçaleres gratuïtes, de totes les temàtiques i periodicitats. Però, de totes elles, quantes utilitzen el català? La resposta és preocupant, i més en un sector del mercat periodístic que és jove, dinàmic i creixent. És, fins i tot, més preocupant que els valors que transmet la tria dels successos com a fil conductor d’uns continguts que gairebé ignoren la política. Perquè tot plegat no és gratuït. A la majoria de la societat no li surt gratis la desafecció de la política o el fet de viure enganxada a una espècie de trasbals permanent. Però a una societat en construcció, com la catalana, el fet que la seva llengua sigui àmpliament ignorada entre aquells actors que hi despunten bàsicament no surt gratis a ningú.