dijous, de juny 16, 2011

Indignants i còmplices


Ahir els partits no van valorar l’operatiu policial desplegat davant els energúmens que havien assetjat el Parlament de Catalunya. Ahir que van rebre tots, no. Interessant. Bàsicament perquè em nego a creure que l’essència de la infàmia que ahir uns violents van perpetrar a les portes de la nostra cambra de representació popular tingués gaire a veure amb l’esperit del 15-M. No ens robaran aquell crit d’alerta que calia escoltar, i que d’altra banda o decideix ja abandonar l’autisme en què els més radicals l’han fet caure o morirà definitivament.

No és cosa del 15-M. Al menys no del tot. En canvi, el que ahir va passar al Parlament i rodalia és molt fruit del 27-M, quan certs actors polítics i mediàtics, pel cap baix, van aplicar una mirada còmplice a aquells que es resistien a l’autoritat, al Govern. Clar, no a totes les forces polítiques. Llavors sí que calia fer bullir l’olla. I d’aquí que ahir els més radicals seguissin la seva espiral destructora, i d’aquí que els mossos no s’hi poguessin aplicar com en qualsevol país democràtic normal s’hauria fet amb total tranquil•litat.

La imatge del diputat Joan Boada, d’Iniciativa, corrent ahir a les portes del Parc de la Ciutadella mirant que no l’agredissin (més) aquells qui ell es pensava que hi eren per agredir verbalment i física a uns altres és la metàfora del seu fracàs. Però que ningú no s’enganyi, el grapat d’analfabets democràtics que ahir van infringir la llei a més de donar un espectacle lamentable són La Metàfora. La de la part de fracàs i de vergonya que té el sistema que ells tan critiquen. Ells que en són una de les derivades més absurdes tenen tot el dret d’estar indignats, amb ells mateixos primer. Els indignaNts dels indignats. La taca d’un moviment que ahir, des de les seves pròpies files, va patir l’agressió més brutal, a anys llum de l’ús de la força que hi van aplicar els mossos d’esquadra el passat dia 27 de maig.

Ja instal•lat dins l’hemicicle, restituït de l’ensurt però segurament encara en estat de shock, un Boada ja sense esprai vermell aplicat al clatell –cosa dels indignaNts– seguia sense entendre res. En la línia del paternalisme nefast que alguns han aplicat les últimes setmanes a tot allò que pintava a anti-Govern, va venir a dir el senyor diputat que “els de fora” estaven així “per les retallades”. Com justificant la violència i la coacció. Tan lamentable com si algú altre hagués explicat l’agressió que ell va patir, per la gestió anterior del tripartit. Justificar la coacció és insòlit, i més en una cambra democràtica. Més encara en la jornada parlamentària que alguns antidemocràticament ahir van intentar que mai no existís.

Hi ha hagut formacions polítiques que han volgut capitalitzar legítimament l’esperit del 15-M. Però que hi persisteixin amb el seu subproducte violent frega l’absurd. Ni patint-ne en primera persona les conseqüències, n’hi havia que ahir encara no havien entès res. Que encara no havien entès que les restes del 15-M han tocat de mort la legitimitat del mateix moviment i que esquitxen els qui les “entenen” (...)

(Per llegir l'article complet i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)

1 comentari:

Anònim ha dit...

VA VOLER FER L'HOME,CONVENCUT QUE ERAN DELS SEUS.....POBRE¡ PERO ESCLAR QUANT UN S'HA PASSAT ANYS I PANYS PENSANT,DIEN ,LO TOPE GUAI QUE ERAN ALS ANTI-SISTEMA,HA DE SER FOTUT....
JUGANT AMB BARCELONA