Qui no surt a la foto... es mou

Capgirem l'ordre de la màxima aquella que diu "qui es mou no surt a la foto". Ahir nit, davant la contundent derrota (patacada) dels socialistes a Catalunya, i de fet arreu de l'Estat, en les eleccions locals, calia veure les fotos dels guanyadors (aquí CiU, allà PP), però sobretot és interessant la foto dels grans derrotats. Aquí Hereu (i el PSC), allà ZP (i el PSOE).

Amb el guanyadors no s'hi cabia. Una gentada que vessava pels plànols de televisió. Ara bé! I amb els derrotats?

Amb Hereu, Miquel Iceta, José Montilla i José Zaragoza. Un gest segurament inevitable per part del trident que ha pilotat amb mà de ferro el PSC de l'última dècada, però d'altra banda, un gest que els honora. Indiquen que obren pas a una direcció nova, que ells van marxant, i que en el viatge es duen la imatge de la derrota. No la pengen a ningú altre que pogués venir al darrere.

I a Madrid, una cosa molt semblant. ZP compareix amb la seva ministra d'Economia (Salgado), amb el president del partit (Chaves), amb el seu número dos (Blanco) i amb la responsable de la cosa municipal socialista (Valenciano). I ni rastre ni de Carme Chacón ni d'Alfredo Pérez Rubalcaba a la foto de Ferraz. La derrota, tota per a ZP. Res d'esquitxar amb cares de funeral als dos grans aspirants al dia després de l'actual líder. I mireu que havia estat protagonistes en començar la cursa electoral, eh? Doncs res, ahir a la seu socialista de Madrid, ells a la foto... no. Precisament perquè si es volen moure cap el lideratge del seu partit, ahir tocava no quedar retratats.