diumenge, de març 13, 2011

La connexió catalano-genovesa

“Keep calm and carry on”. Mantingueu la calma i seguiu endavant. La primavera del 1939 el Ministeri britànic d'Informació va fer imprimir una sèrie de cartells amb aquest lema coronat pel símbol del rei Jordi VI. Els sona aquest nom, oi? És el del protagonista de la pel·lícula El discurs del rei. Però el cas és que aquells cartells mai no van arribar a ser penjats als carrers de Londres. I no seria fins seixanta anys després que algú toparia amb un d'aquells papers i el seu disseny passaria a esdevenir icona de moda al Regne Unit, amb presència en samarretes, tasses i fins i tot llibretes estil Moleskine com la d'un altre Jordi (de fet, Jorge) de cognom Moragas, barceloní i del PP.

Més d'un observador de l'actualitat política hi deu haver pensat segur. Qui és aquell senyor amb cabells de nen de casa bona de Sarrià? Què hi fa, sempre al costat de Mariano Rajoy? I a la mà, per què du una llibreteta vermella amb un lema imprès que apel·la a la calma i que sembla que ens l'estigui mostrant perquè ens hi fixem? Demana calma? Potser és que la seva missió en política en reclama molta, a més de paciència i estoïcisme? És així. La seva missió és dura. Demana nervis d'acer i diplomàcia d'aquell que en sap perquè n'és professional de carrera.

La seva missió a Catalunya rau a reduir a la mínima expressió possible allò que en llenguatge electoral es coneix com “el vot de rebuig”. Hi ha partits que en determinades zones en tenen. I aquest és el cas del PP a Catalunya. Genera un vot a la contra que es mobilitza a d'altres partits perquè el PP hi és. I si no hi fos? I si aquest partit no generés tants anticossos? Potser així altres tindrien menys d'aquests sufragis rebotats? Moragas té clar que sí. L'objectiu, doncs, és confondre's tant com sigui possible amb el paisatge, fins allà on el PP pugui arribar. En això treballen Moragas i el seu equip de comunicació i estratègia pel que fa al front català. I ell, molt fan del món anglosaxó, cita la mítica falca de la primera campanya de Bill Clinton: “It's the economy, stupid!”. És l'economia. La butxaca. Aquesta és la clau de volta triada per mirar de llimar algunes de les moltes arestes que el PP aixeca a Catalunya.

En aquesta direcció, la influència de Moragas en Rajoy i en el PP explica per exemple com és que el grup d'Alícia Sánchez-Camacho al Parlament s'ha abstingut aquesta setmana en la votació que ha tirat endavant la reclamació del pacte fiscal que el president Artur Mas vol negociar amb el govern espanyol (...)