Ja s'han encaixat les peces. Josep Martí Blanc serà el nou secretari de Comunicació del Govern. Els impacients periodistes (sempre amb ganes de brega... i de saber amb qui podria tocar tenir-nos-la...) feia setmanes que hi remenàvem. "La figura està contemplada!", "Per què no es nomena!", "Al Govern li cal, no?"... i així a cada roda de premsa dels dimarts post Consell Executiu.
Em diuen que el portaveu del Govern, Francesc Quico Homs, n'estava ja tan tip que fins i tot la setmana passada podria haver fet el nomenament públic però se'l va estalviar per no donar aquest gust a la canallesca. Llegenda? Crec que no.
El que sí que és cert és que sovint el factor humà pesa més del que ens pensem en les decisions polítiques. Fets tan poc polítics com una operació poden condicionar el tempo d'una decisió com el nomenament del Secretari de Comunicació de tot un Govern. I ha estat aquest el cas. Martí va ser intervingut fa tres setmanes (pel que es veu poca cosa però que demanava d'unes setmanes de repòs)... i d'aquí que no el nomenessin abans.
Que ara el nomenen perquè la comunicació del Govern va fatal? Què si n'Homs va admetre errors de comunicació...? Res d'això. Aquestes especulacions ja són periodístico-político-sobreinterpretatives. La causa: una senzilla intervenció quirúrgica. I quant al tema comunicació: reiteraré la meva visió. Aquestes setmanes (que encara no han arribat als 100 dies mítics de teòric coll que aquí ja ningú no aplica, accelerats de mena com anem) hi ha hagut desajustaments, però sobretot logístico-polítics, no tant comunicatius. Hi ha consellers que s'estan adaptant al nou rol i és bastant-bastant normal que les primeres setmanes es donin patinades i similars.
En tot cas, amb Martí es completa ja la maquinària spindoctoral de Palau, que en essència pivota al voltant d'aquests noms:
- Francesc Homs. Secretari General de la Presidència i Portaveu del Govern. La mà dreta del president Artur Mas. Més vice-president que l'oficial. Màxim responsable polític de l'estratègia comunicativa del Govern. I guardià del relat, que caldrà unificar i anar confegint durant el present mandat de CiU.
- Germà Gordó. Secretari del Govern. L'anticomunicació. El poder a l'ombra (ben bé total). El seu perfil spindoctoral res té a veure amb la relació amb els mèdia o amb la projecció del relat governamental. Ell és la mà esquerra del president a Palau. La seva és una tasca cent per cent de cuina. Logística. D'engranatge de la maquinària governamental. I d'ell pengen Esports i Afers Exteriors. Recordem-ho.
- Josep Martí. Secretari de Comunicació del Govern. Ell serà l'encarregat de teixir relat. Ara que està de moda allò de l'storytelling, ell serà la ment pensant que a partir de la seva experiència en el món de la comunicació corporativa haurà d'ajudar a vestir un relat atractiu, comprensible i compacte de govern.
- Jordi Cuminal. Director General de Comunicació del Govern. La mà dreta d'Homs a Palau. Ha resistit les crítiques de primera hora que li han caigut per allò que començava a fer (i per allò que feien d'altres), i ara veu reforçat el seu perfil amb un Secretari del Govern amb qui es repartiran tasques complementàries. Coordina la comunicació de les diferents conselleries i és interlocutor de la tropa canallesca.
- Joan Maria Piqué. Cap de Premsa del president. L'ombra d'Artur Mas i l'interlocutor primer dels periodistes que cobreixen president. Un dels gatekeepers clau en l'accés periodístic al cap de govern català.
- Joan Vidal de Ciurana. Cap de Gabinet de Gestió del President. Amb molt de pes en l'elaboració de discurs. Speechwriting. Un dels grans fitxatges de la Casa Gran (Catdem) impulsada per Homs i el professor Agustí Colomines.
Junt amb aquests noms, altres com els de Rosa Maria Mestres, Jordi Baiget, Jordi Moreso, Antoni Molons i Víctor Cullell. No són el tot de la cosa, però sí el moll de l'os de la cuina comunicativa i estratègica del primer govern d'Artur Mas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada