“Jo ciniquejo, tu ciniqueges, nosaltres ciniquegem, vosaltres ciniquejeu, ells ciniquegen”. D’existir el verb ciniquejar, jo faria que Mariano Rajoy imités Burt Simpson i que repetís unes cinc mil cinc centes vagades tota la declinació d’aquesta bonica forma verbal. No hi hauria una pissarra pou gran per encabir totes les vegades que el bo de Mariano m’escolpiria a guix la parrafada.
Motius per justificar la penitència en tindríem uns quants, tots ells ben trobats i fàcils d’argumentar. Però n’apunto només dos, per frescos d’ara. Acabats de collir de l’hort. No se’ls perdi, reina, que me’ls treuen de les mans!
I és que en aquest mercat de Calaf on ens trobem immersos els habitants del planeta eleccions catalanes 2010 ahir va fer-hi aterratge el líder del PP. Érem pocs, saben?
Dom Mariano dixit respecte de la visita del Papa Benet XVI aquesta setmana a Barcelona i el fet que el català sigui una de les tres llengües que utilitzarà el Sant Pare en la missa a la Sagrada Família: “És la millor campanya que s’hagi pogut fer en mil anys i demostra la universalitat del català”. I s’ha quedat tan descansat. En Josep Lluís Núñez li hauria pogut dir en acabar (com va fer en el seu dia amb els pares d’un jugador acabat de fitxar a can Barça): “Ahora ya se puede morir”. Doncs això. Que potser ja ha dit la màxima de la seva vida, la que quedi escolpida en marbre quan enfili camí del desconegut. Ara la resta ja serà tot un anar de baixada. O no, clar. Sempre pot ser que es creixi i ens dediqui aforismes encara més absurds. És difícil però no impossible.
Però quan dic que la frase no pot ser més cínica ho faig aduint dos motius. Primer perquè la pregunta que salta a la ment en escoltar-la és ràpidament: “I tu què saps del que s’ha fet en favor del català en mil anys?”. És a dir, com es pot parlar de la llengua i de la història amb aquesta lleugeresa i amb aquesta suficiència? Les frases –benvingudes– del Papa faran més pel català que l’obra filosòfica, científica, teològica de Ramon Llull? O que Pompeu Fabra i la seva gramàtica? I aquests són només dos exemples de la llarga llista que podríem proposar com a alternatives, i que potser podríem reblar cronològicament amb un esment a Joan Solà, acabat de traspassar. Aquest és un primer cinisme clar de la frase de Rajoy. Venir a donar lliçons absurdes d’una llengua que ni coneix ni estima (...)
(Per llegir el text complet i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada