“No facin cas de les enquestes. No parin compte dels sondejos. No es creguin els baròmetres del CEO”. I de sobte... “Visca l'últim estudi del CIS!! És clar que remuntem!!”. Sorprenent, però només fins a cert punt. Ja ho saben: són com són.
Esquerra mostra entusiasme amb els resultats que apunta l'últim estudi preelectoral del Centre d'Estudis d'Opinió espanyol. Els dóna una forquilla d'entre 15 i 16 diputats. Tot un èxit. Si ens creguéssim les enquestes, és clar. Però no havíem quedat que això no ho havíem de fer?
Comença l'espectacle. L'orgia de contradiccions no ha fet res més que començar i Esquerra s'ha limitat a trencar el gel. Tenen les seves raons. Coses del desesperòmetre. Encara hi ha nivells.
Recorden aquella sèrie sobre senyores desesperades? Doncs el gruix dels partits van començar fa un dia la campanya més desesperada de totes. La més desesperada del PSC, que no té dia després de José Montilla. La més desesperada d'una CiU que, si no governa, caurà en depressió profunda aclaparada per la sensació d'haver perdut el seu últim tren. La més desesperada d'un PP que ha posat en risc la seva credibilitat com a partit centrat i de govern, potser per no res. La més desesperada d'una Iniciativa que si anés a petar de nou a l'oposició amb la seva actual fase naïf difícilment podrà ser aquella veu de la consciència de dècades passades. Però, sobretot, la d'una Esquerra que si s'estavella (molt) haurà de tornar a reinventar-se. Total per a què? Per tornar a ser ERC? Els seria insostenible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada