Això del periodisme és un gran invent. Diguin el que diguin. I mirin que se’n diuen, de barbaritats. Tot i que també és cert que unes quantes veritats d’aquelles difícils d’assumir també corren. Però deixin-me apuntar una de bona a títol personal. Si no m’hagués dedicat al periodisme hauria estat del tot improbable que conegués certs personatges d’aquells que paga molt la pena de saber que hi són. No els hauria pogut conèixer ni tampoc no els hauria pogut explicar perquè molts altres també hi comptessin.
Vides improbables (Acontravent, 2010) és l’últim llibre del doctor Ferran Sáez Mateu. Què els en puc dir? Del llibre ben poc. Fa dos dies que el tinc, un que me’l vaig cruspir i moltes hores que hi barrino, pensant i pensant en com de bo que és el mestre. Perquè sí, a la facultat que el vaig conèixer, i dels del seu gènere no en dic professor, en dic mestre. Per sempre. No els desvetllaré res del llibre perquè cal que el descobreixin vostès, però sàpiguen que hi ha poques persones que conegui amb el seu nivell d’erudició, de sentit de l’humor i de capacitat pedagògica, tot junt. La combinació és prou improbable, però existeix. Creguin-me.
Potser també sonava fa uns anys del tot exòtic que un grup d’empresaris de primeríssim nivell es proposessin passar d’Espanya i fer pinya per reubicar Catalunya a primer nivell en els rànquings mundials. Això és Femcat, una federació privada que Joaquim Boixareu Antolí va impulsar decididament i va presidir. Ara s’ha proposat un nou objectiu, i això sense deixar de fer gran el Grup Irestal, que dirigeix i que ha fet créixer espectacularment d’ençà que hi va prendre el relleu del seu pare. L’objectiu ara és modernitzar i revitalitzar la patronal Foment del Treball. Disputa la plaça a un Joan Rosell que ja fa quinze anys que n’és president. El 18 d’octubre, desenllaç (...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada