M'explico. Mad Men, la sèrie de moda. Bé, una d'elles. I més concretament, una que no emet cap televisió en obert a Catalunya. Però, coses de la societat del futur que ja és present, internet per a molta gent ja hi posa la resta. Ens enllaça Atlàntic enllà. On sigui enllà. I aquesta sèrie ambientada a cavall dels anys cinquanta i seixanta del segle passat ens parla d'uns publicitaris amb molta elegància, que treballaven a Madison Square i que alguns coetanis seus percebien segur com a bojos –mad, en anglès–.
Corbates estretes, vestits sempre pulcres, gent teòricament boja. I he fet enllaç. Els adeptes al règim franquista, allà pels anys cinquanta seixanta, devien pensar: “Són bojos, aquests catalans”.
Aquesta setmana ens ha deixat Joan Triadú, un d'aquells catalan mad men que tan desconcertaven els partidaris d'aplicar el burca a l'intel·lecte i a la democràcia. Un d'aquells beneïts bojos amb aire anglosaxó que van mantenir la flama de l'esperança. Una generació d'homes i dones en aparença fràgils, sense histrionismes, que van fer possible que el país resistís.
Com mai abans (...)
(Per llegir l'article complet, cliqueu aquí)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada