.Veurem. Demà diumenge, desenllaç del traumàtic moment consulta pel futur de la Diagonal. Aquí l'àudio dels Moments Aira de la setmana, on n'hem parlat. I article de l'Avui a conjunt:
.
L'últim hurra?
.
Això els clàssics ja ho tenen. Sempre són actuals. Com ara aquella gran pel·lícula de John Ford, L'últim hurra, on un genial Spencer Tracy interpretava el paradigma de polític de la gran ciutat. "És la meva última campanya, el meu últim hurra". Diuen que el fictici alcalde de la pel·lícula, Frank Skeffington, era una recreació de James Curley, que va ser alcalde de Boston (1935-37) i per aquelles contrades icona d'una classe en extinció de polítics de raça.
Pensant en el concepte de classe política crepuscular, però no pas de raça, m'ha vingut al cap un altre alcalde, de nom Jordi Hereu. Serà ell l'últim representant de la raça sofà, que fa dècades que triomfa al Cap i Casal? Serà ell l'última provatura de polític que bàsicament triomfa a les urnes pel pes d'unes sigles sinònim de règim per exemple en un entorn tan concret com l'és la ciutat de Barcelona?
.
(Per llegir l'article complet de l'article d'aquest dissabte a can AVUI, cliqueu aquí)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada