dimecres, de maig 20, 2009

MENTRE COLI…


La mà que té el PSC amb la propaganda és ben digna d’estudi. Però d’estudi acadèmic, eh? Jo crec que un cop es retiri de la primera línia (és a dir, potser d’aquí a molt), José Zaragoza farà bé d’anar per les facultats a impartir conferències sobre “l’art d’emetre propaganda política que saps que hi haurà sempre un públic que te la voldrà comprar”. I és que, de la factoria dels “si tu no vas, ells tornen”, “la Catalunya optimista” i “si guanya Zapatero, guanya Catalunya”, ja tenim nova criatura: un cartell de les eleccions europees, on la seva candidata –Maria Badia, per cert– hi surt mirant de cara al costat d’un senyor que representa ser Alejo Vidal-Quadras, de qui en veiem el clatell. La metàfora de la cosa? Que els socialistes miren de front una Catalunya que volen ajudar, mentre que el PP li dóna l’esquena.

Hi ha qui es preguntarà si això hi haurà algú que encara ho compri, sobretot després del que ha fet Zapatero amb Catalunya els últims anys. Hi ha qui es preguntarà si encara pot ser que coli que els socialistes són l’opció única i ineludible si no es vol el PP al govern. Hi ha qui es preguntarà si realment –en xifres– els governs del PSOE són en realitat millors que els del PP per a Catalunya. I també hi haurà qui es preguntarà si dimonitzar el PP és gaire compatible –o net o estètic– de fer quan s’hi pacta desacomplexadament a Euskadi.

Caldrà esperar els resultats del 7-J per poder respondre aquestes preguntes. La lògica més aplastant contestaria que aquests crèduls que encara creguin en res de tot això no seran una part significativa de l’electorat, i que en contrast hi haurà molts que ja comencin a manifestar –també a les urnes– que se senten insultats per aquest tipus de propaganda que tracta el receptor d’ignorant, de naïf, de ruc... o de tot plegat a la vegada. Ara! A can PSC, Zaragoza i els seus, amb bon criteri, ho han tornat a provar. Deuen pensar que mentre coli hi insistiran. I bé que faran si és que ningú no els demostra que per aquesta via hauria de no poder-s’hi valer més.

(comentaris aquí)