El regalet de Zaragoza (a ERC)

Mirin que és bo en José Zaragoza, eh? Però s’està equivocant. I sé que n’hi haurà que em negaran la major per partida doble. És a dir, que m’argumentaran que no és bo, que defensaran que no s’equivoca, o totes dues coses a la vegada. Però sí, és bo en allò que fa, que és la cara menys amable de la política. Ell no l’assumeix amb resignació cristiana, sinó fins i tot amb ànim entusiàstic i amb esperit de superació. A cada compareixença seva sembla que puja un graó en el nivell d’atac, en l’art de fiblar sense miraments l’adversari, que per cert, a Catalunya, per al seu PSC només l’és CiU. Afinitats polítiques a banda, això m’ho hauran d’admetre.

.

Ara bé, enrocar-se no és bo per ningú. Abonar-s’hi és equivocar-se, i molt. I el secretari d’organització del PSC, un dels grans spin doctors de José Montilla des de fa anys, s’està equivocant. Perquè hi ha una mercaderia que ningú no li comprarà. Ni tan sols els seus més fidels electors. Ni tan sols les riuades de persones que aquests dies abarrotaven casetes a la Fira d’Abril del Fòrum li compren que CiU sigui una formació radical. No cola. No es percep. I en aquest front no li servirà ni tan sols la magrejada tècnica goebbeliana de repetir una mentida mil vegades fins que qualli com a veritat. Fins i tot l’electorat tradicional del PSC percep com a clarament més “radical” Esquerra, que casualment pacta i sosté el PSC a un munt d’institucions. Per tant, fins i tot aquestes persones veuen que ERC no és radical... i què no dir de CiU, oi? En aquest triangle de derivades, per cert, qui més té a perdre és una Esquerra cada dia percebuda com a més light per més votants... sobretot pels seus de sempre. Així que, com sempre, a can Esquerra toca donar les gràcies al PSC pels regalets que periòdicament li fa.

.

(comentaris aquí)