Són coses que passen. Tu tens uns referents, un d'ells escriu regularment en un mitjà, tu el segueixen religiosament, el llegeixes dia sí i dia també... però arriba un dia que no! I aquell dia... resulta que és un dia en què el mestre et cita, i que a més te'l trobes a la facultat, et mira amb cara d'esperar algun tipus de reacció... i aquesta no arriba. I llavors daltabaix. Sort de l'amistat....
Avui m'ha passat això. Francesc-Marc Álvaro ha recomanat el llibre marquetinià de servidor a la seva columna de La Vanguardia. I avui, per estressos varis, no m'havia llegit encara aquest diari quan ens hem trobat a can Blanquerna. Després de passat el feliç mal tràngol (oxímoron com la vida mateixa), hem estat parlant, entre d'altres coses d'Storytelling, el llibre de Christian Salmon que ara fa cosa d'un mes em va recomanar el company Fernando de Felipe. Us el citava l'altre dia perquè de veritat que paga la pena. I avui l'Àlvaro és l'altre llibre que cita a la seva columna. De veritat que paga la pena. Els spin doctors hi surten apuntats, i aquest ja sabeu que és un tema que m'interessa especialment. Per cert que ja queda menys perquè el llibre premiat vegi la llum...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada