Molt sovint als nostres polítics els preparen frases nascudes per a triomfar. O com a mínim així s'ho pensen els qui les elaboren. Frase de José Montilla d'aquesta setmana, i que obre una tanda de posts perplexos sobre allò que els polítics tenen a bé de perpetrar verbalment: "Quan negocio amb Zapatero no som del mateix partit"..
Pregunta 1: No havíem quedat ja abans que PSC i PSOE no eren el mateix partit? O millor dit: no havíem quedat que això ho defensàveu a capa i espasa tant sí com no?
.
I pregunta 2: Si resulta que quan negocieu no sou del mateix partit, per tant que el nostre president tant podria ser de CiU com de la Cha, d'Eusko Alkartasuna o del Partit Andalusista... de què ens serveix als catalans que el PSC tingui 25 diputats a Madrid que votin tot el que mana Zapatero o el líder de torn que toqui al PSOE? El retorn on queda?
.
1 comentari:
I, així, per que ens va embrutar tot el pais amb allò de "Si guanya Zapatero, guanya Catalunya"??
Montilla ens enganyava aleshores o ens enganya ara?
Ens enganya sempre?
Des del seu fosc, fosquíssim passat pseudomaoïsta pel Baix Llobregat al tardofranquisme i a la transició, fins ara.
Pura demagògia permanent de l'encarregat triat per Josep M. Sala, el gran manitú del Psc-Psoe, que va anar a la presó per Filesa.
Salutacions
Andreu
Publica un comentari a l'entrada