Al principi, i fins fa ben poc, la pugna entre Barack Obama i Hillary Clinton per la candidatura demòcrata a la presidència dels Estats Units generava una gran expectació en positiu. La majoria d’analistes apuntaven que el combat era de gran nivell, que acaparava els focus de les càmeres de televisió i els principals titulars de diaris. I això es considerava que era bo. Però això està canviant. Massa incertesa. Massa desgast mutu. I massa estona fa que el republicà McCain ha deixat d’escalfar per la banda i que ja corre sol amb la pilota. En les últimes hores, el president del Partit Demòcrata, Howard Dean, i la presidenta de la Cambra de Representants, la també demòcrata Nancy Pelosi, han demanat que el duel es resolgui ràpid. Temen seriosament per com aquest procés massa llarg pot estar beneficiant els contrincants.A Catalunya, l’enfrontament entre Joan Puigcercós i Josep Lluís Carod-Rovira accepta pocs paral•lelismes amb el dels aspirants demòcrates nord-americans. Però hi ha un nexe d’unió. El seu enfrontament, fins ara més soterrat, s’ha allargat massa. Fa massa temps que pugnen per un lideratge que no acaba d’arribar en plenes condicions, i ara en teoria s’hi dedicaran durant els propers mesos en cos i ànima, a la llum del Sol. Són molts els qui durant les darreres setmanes els aconsellen d’evitar-ho. Al cap i a la fi d’això només se’n beneficiaran els seus rivals. Faran cas d’alguns bons consells que els acompanyen? O faran com sempre?(és l'editorial d'avui a El Singular. Per fer comentaris: Obama-Clinton, Carod-Puigcercós).
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada