Ja està. Ja hem perdut. Podia passar i podia no passar. I de fet veig que de tant concentrar-me en el tema futbol les darreres hores gairebé acabo expressant-me com els futbolistes en roda de premsa. Per evitar-ho de ple, aquí us apunto l'editorial d'ahir d'elsingulardigital.cat. Crec que avui, un cop conegut el resultat, apunta clarament què toca:.
.
Avui (per ahir) serà caixa o faixa per l’actual projecte del Barça. Està clar que ha arribat el final d’un cicle, però en aquest equip hi ha jugadors molt importants que cal mantenir i potenciar de cara a la temporada vinent. Jugadors que amb una victòria avui davant del Manchester, i per tant amb la classificació per a la final de la Champions a Moscou, podran assegurar-se que l’arrasada que cal al vestidor culer no els esquitxarà. Del contrari, si ja a aquestes alçades de temporada el Barça no aspira a res més que a no quedar segon a la lliga espanyola, les temptacions de fer foc nou total al vestidor seran massa fortes. L’entorn fa anys que pressiona amb molta força contra Joan Laporta i aquesta segona temporada en blanc podria ser l’excusa perfecta per abraonar-s’hi ja sense cap tipus de mirament (si és que alguns els han tingut mai). La pressió que haurà de suportar el president blaugrana serà molt més corrosiva del que ja ho ha estat fins ara. I més amb la perspectiva d’haver de confeccionar un primer equip de futbol que marcarà els dos últims anys del seu mandat, i per tant el còmput global de la seva presidència. En aquest país som així. Som de blanc o negre, amb tendència malaltissa al més fosc dels dos colors. La primera part del mandat laportista va semblar que reconduïa aquest mal costum entre la parròquia culer, però ara només un afortunat cop de volant podria tornar-hi. Per això el partit d’avui és tant important. Perquè decidirà si els canvis que cal fer en acabar la temporada s’esdevindran amb la calma que toca o sota una pressió asfixiant. Confiem que tots plegats (i especialment els jugadors) tinguin encert. En un país que es mou entre els emprenyats, els desencisats i els depressius polítics mai està de més que el circ dels somnis rutlli, ni que sigui una estona.
.
Us linko l'editorial d'avui i el meu article del dia:
.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada