Lluís Recoder, l’alcalde de Sant Cugat, és un polític de llarga trajectòria. Ha passat pel Parlament, pel Congrés i des de fa uns anys destaca en el món local. Els qui més hi confien hi veuen unes dots de lideratge que encara estan per ser explotades en tota la seva capacitat. Diuen que el seu discurs desprèn “catalanisme cívic” i “patriotisme social”. Diuen això alhora que admeten que té una assignatura pendent: el partit. La seva presència en càrrecs veritablement significatius en l’organigrama convergent ha estat, fins ara, nul·la. I això, en temps de travessia del desert, una formació política no s’ho pot permetre. No es pot prescindir en el dia a dia de bons actius. I encara ho pot fer menys una formació política amb vocació de partit catch all d’aquells que tenen opcions reals d’esdevenir majoritàries en les eleccions i que per tant han d’aspirar a captar un important volum transversal de votants. Artur Mas sembla que ho va entendre fa temps, però fins ara Recoder no havia estat receptiu. Ja en l’anterior congrés de CDC, Mas va oferir-li un lloc molt destacat, ben a la seva vora, per treballar a fons l’etapa a l’oposició. Llavors Recoder va excusar-se amb la dedicació que l’alcaldia de Sant Cugat li demanava. Els anys han passat, Mas ha decidit emprendre el repte de la Casa Gran del Catalanisme, i sap que això implica obrir les portes del seu projecte a un ventall més ampli de ciutadans. Però per fer-ho, li cal partir d’una plataforma política que reflecteixi aquesta voluntat en la seva estructura interna. És un pas necessari per agafar impuls de cara al gran desafiament, el real, possiblement el darrer que encapçalarà Mas com a candidat de CiU a la presidència de la Generalitat..
(els comentaris a l'editorial d'avui d'elsingulardigital.cat, a Caminants vers la Casa Gran).
.
I l'article d'avui: No volen aprendre (elsingulardigital.cat, 17 d'abril del 2008).
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada