Bastir ponts

Com diria el president Montilla: fets, no paraules. Joan Puigcercós està decidit a fer-se amb el control definitiu d’ERC i en el camí per aconseguir-ho ha de fer gestos. Ha de fer picades d’ullet a una militància que a aquestes alçades de la pel•lícula ja tothom sap que rebutja el model tripartit (com a mínim en les condicions dels que s’han fet fins ara) i que ja no trempen amb allò de “llenya al convergent!”. En el primer cas perquè s’ha transmès una imatge de supeditació al PSC que els devalua com a oferta electoral diferenciada. En el segon, perquè els fa encara partit d’oposició quan ja fa uns quants anys que són partit de govern, com a mínim formalment.

.

Les últimes declaracions de Carod i Puigcercós apunten en aquesta direcció. Semblaria que finalment, després de la gran patacada, haurien entès el missatge que els transmet l’electorat. Tots dos coincideixen a dir que cal tendir ponts amb CiU. Però, més enllà de la retòrica electoral en què estan capbussats ja de ple, hi ha algun moviment real en aquesta direcció? S’ha deixat notar per exemple amb algun gest durant l’actual crisi sobre el transvasament del Segre? I si aquest gest no ha arribat, ha estat perquè temen que els seus socis tripartits els titllin de deslleials o perquè realment no hi creuen? Tant si és per una causa com per l’altra, la resposta de fons que se’n desprendria només podria ser una: que això del “tendir ponts” no passa de ser una frase-falca ideada des dels respectius equips de comunicació. De ser així, estaríem davant d’una nova oportunitat perduda en l’àmbit sobiranista. I de confirmar-se aquesta sospita, les úniques opcions reals que quedarien per reimpulsar el projecte d’ERC caldria no buscar-les ni als rengles carotians ni als puigcercosistes.

.

Aquesta és l'editorial d'avui d'El Singular. Si voleu fer-hi comentaris, aquí teniu el lloc per fer-ho: Bastir ponts (31 de març del 2008). I per cert, que parlant de bastir ponts, avui sembla que el PP ha fet un nomenament per fer-ho amb el PSOE al Congrés. Caldrà seguir l'amiga Soraya, llop amb pell de be.

.

Adjunto també el meu article d'avui parlant de Barça i d'antilaportisme:

.

- La fi d'un equip, no d'un projecte (El Singular, 31 de març del 2008).

.