Ha estat un cap de setmana ben mogut, lamentablement per qüestions de feina. Així, doncs, he pogut estar-me a la catosfera menys del que m'hauria agradat. Però ahir tarda vaig poder seguir les taules rodones que s'hi van fer. De nou, cal felicitar els organitzadors per la iniciativa.
I el cas és que vaig voler intervenir en un d'aquests debats. Parlava de periodisme ciutadà, i el cert és que els ponents no eren blogaires, sinó caps de projectes periodístics a la xarxa. Però com que estàvem en unes jornades de la catosfera i això del "periodisme ciutadà" sempre s'hi ha aplicat molt, doncs el cas és que em vaig animar a fer una reflexió. Bàsicament, que els blogaires fan blogs, i no necessàriament "perodisme". N'hi haurà que sí, entre d'altres coses perquè també són periodistes. Però trobo totalment fora de lloc (per aquella necessitat malaltissa que tenim d’etiquetar-ho tot) el fet de dir que algú pel simple fet de penjar un post ja és periodista. És inconcebible, al meu humil entendre.
Però el cas és que algú es va donar absurdament per al·ludit a la taula i va respondre amb certa irascibilitat. Amb tòpics una mica massa manits i com amb voluntat d'assentar càtedra. Mira que treballo a la facultat, hi veig doctors eminents com el gran Ferran Sáez, i difícilment em trobo amb gent que vulgui assentar càtedra. Ahir Pau Llop va mirar de fer-ho a can Catosfera. I el director del directe.cat també. Van deixar anar frases d'aquelles fàcils de dir i difícils de desenvolupar (com efectivament no van fer) i el cas és que l'Eduard Batlle, que moderava, no em va donar opció a rèplica, pel que realment la cosa va donar per a ben poc.
Però vaja, que entenc aquests formats de jornades. Passa també amb els congressos universitaris. En teoria són els grans marcs de debat, però a l'hora de la veritat, en la "secció oficial", el temps ho arrossega tot. Però malgrat això vaig quedar content de poder fer-hi aquesta reflexió. Trobo que era el marc per a fer-ho (si no es pot dir en una reunió de blogaires...). I certament em va semblar molt agradable la reacció d'un públic, el de blogaires mobilitzats, que va reaccionar amb molta correcció a una intervenció que (no ens enganyem) tampoc era agraïda per a qui la formulava, que podria haver-se estat callat o deixar-ho aquí per escrit i no verbalitzar-ho enmig dels al·ludits.
En resum, ens vam estar una estona maca ahir a Granollers, vaig trobar que en Jordi Mayoral, d'aixotoca.cat, és un gran showman i té una gran web, vaig poder desvirtualitzar-me amb blogaires com en Martí Cabré, la Núria Masdeu o el Roc Fernàndez, i vaig veure clar que en Marc Vidal ha tingut un gran ull clínic amb això del món dels blogs. Enhorabona, de nou, per la iniciativa.
I el cas és que vaig voler intervenir en un d'aquests debats. Parlava de periodisme ciutadà, i el cert és que els ponents no eren blogaires, sinó caps de projectes periodístics a la xarxa. Però com que estàvem en unes jornades de la catosfera i això del "periodisme ciutadà" sempre s'hi ha aplicat molt, doncs el cas és que em vaig animar a fer una reflexió. Bàsicament, que els blogaires fan blogs, i no necessàriament "perodisme". N'hi haurà que sí, entre d'altres coses perquè també són periodistes. Però trobo totalment fora de lloc (per aquella necessitat malaltissa que tenim d’etiquetar-ho tot) el fet de dir que algú pel simple fet de penjar un post ja és periodista. És inconcebible, al meu humil entendre.
Però el cas és que algú es va donar absurdament per al·ludit a la taula i va respondre amb certa irascibilitat. Amb tòpics una mica massa manits i com amb voluntat d'assentar càtedra. Mira que treballo a la facultat, hi veig doctors eminents com el gran Ferran Sáez, i difícilment em trobo amb gent que vulgui assentar càtedra. Ahir Pau Llop va mirar de fer-ho a can Catosfera. I el director del directe.cat també. Van deixar anar frases d'aquelles fàcils de dir i difícils de desenvolupar (com efectivament no van fer) i el cas és que l'Eduard Batlle, que moderava, no em va donar opció a rèplica, pel que realment la cosa va donar per a ben poc.
Però vaja, que entenc aquests formats de jornades. Passa també amb els congressos universitaris. En teoria són els grans marcs de debat, però a l'hora de la veritat, en la "secció oficial", el temps ho arrossega tot. Però malgrat això vaig quedar content de poder fer-hi aquesta reflexió. Trobo que era el marc per a fer-ho (si no es pot dir en una reunió de blogaires...). I certament em va semblar molt agradable la reacció d'un públic, el de blogaires mobilitzats, que va reaccionar amb molta correcció a una intervenció que (no ens enganyem) tampoc era agraïda per a qui la formulava, que podria haver-se estat callat o deixar-ho aquí per escrit i no verbalitzar-ho enmig dels al·ludits.
En resum, ens vam estar una estona maca ahir a Granollers, vaig trobar que en Jordi Mayoral, d'aixotoca.cat, és un gran showman i té una gran web, vaig poder desvirtualitzar-me amb blogaires com en Martí Cabré, la Núria Masdeu o el Roc Fernàndez, i vaig veure clar que en Marc Vidal ha tingut un gran ull clínic amb això del món dels blogs. Enhorabona, de nou, per la iniciativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada