Un fet més que diferencia la política nord-americana de la nostra. És cert que un cop assolit el poder, el vice-president dels EUA pinta més aviat poc, però en el procés electoral és clau, especialment com a proveïdor de vots alternatiu al presidenciable. Aquí això no passa. No a les generals espanyoles, per exemple. Avui em publiquen article dominical a l'Avui, on ho intento apuntar. Jo de Gallardón, per exemple, no m'encaparraria tant en ser el dos de Rajoy en les eleccions del 9 de març. Trobo que amb un tres per Madrid estaria en millors condicions d'assolir les seves legítimes aspiracions en el futur. Aquí entendreu per què:.
.
Però segueix el furor informatiu per les presidencials nord-americanes (i això encara no ha fet més que començar...). Ull viu a fins a quin punt encara queda cursa per córrer. Us recomano molt (i us linko) l'article d'avui del Toni Cruanyes:
.
- Bloomberg 'for president' (Avui, 13 de gener del 2008).
.
Posats a recomanar, i ja per acabar, si no en teniu massa prejudicis al respecte, a partir d'avui El Mundo engega una col·lecció interessant.
.
Posats a recomanar, i ja per acabar, si no en teniu massa prejudicis al respecte, a partir d'avui El Mundo engega una col·lecció interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada