La campanya per les eleccions estatals del 1989 es va dissenyar per part del PP com la presentació d’un líder alternatiu a Felipe González. Per això l’eslògan triat va ser "Palabra". Feia referència al compliment per part d’Aznar dels seus compromisos en el govern autonòmic de Castella-Lleó, enfront el relativisme que exhibia Felipe González a la Moncloa i a l’allunyament creixent del seu gran compromís del 1982: crear vuit-cents mil llocs de treball. El líder socialista, a més, feia dues legislatures que governava i no donava cap indici que pensés en la retirada, ans al contrari. Semblava com si existís una voluntat de perpetuar-se en el poder. Llavors Aznar assumeix el compromís personal que, si guanya, només complirà dos mandats en el poder. La idea, calcada del model nord-americà, és del seu principal assessor de comunicació, Miguel Ángel Rodríguez (MAR), i qualla molt bé en l’opinió pública, té molt de ressò mediàtic.
.
Ara, gairebé vint anys després, davant unes aparentment ajustades eleccions espanyoles, Rajoy toca aquests dos flancs. Part de la seva estratègia passa per atacar la credibilitat de Zapatero i a més anuncia que, de guanyar, només s’estarà dos mandats al capdavant de l’Executiu central. Aquesta segona iniciativa sembla no preocupar gaire ZP i els seus assessors. Però la primera sí. I és que ha anat quallant la sensació que el líder socialista és un encantador de serps que amb el tarannà pel mig acostuma a deixar aliats/cadàvers polítics en el camí i promeses incomplertes a dojo gairebé sense despentinar-se. Ja és el clixé que se’n ven a programes de sàtira política com Polònia.
Ara, gairebé vint anys després, davant unes aparentment ajustades eleccions espanyoles, Rajoy toca aquests dos flancs. Part de la seva estratègia passa per atacar la credibilitat de Zapatero i a més anuncia que, de guanyar, només s’estarà dos mandats al capdavant de l’Executiu central. Aquesta segona iniciativa sembla no preocupar gaire ZP i els seus assessors. Però la primera sí. I és que ha anat quallant la sensació que el líder socialista és un encantador de serps que amb el tarannà pel mig acostuma a deixar aliats/cadàvers polítics en el camí i promeses incomplertes a dojo gairebé sense despentinar-se. Ja és el clixé que se’n ven a programes de sàtira política com Polònia.
.
.
.
A combatre aquesta percepció, a través de xifres (sinònim per a la majoria de veritats incontestables) s’hi enfoca l’espot de pre-campanya del PSC-PSOE, per exemple.
.
.
.
I a combatre també aquesta percepció força estesa hi ha dedicat ZP la seva compareixença el 28 de desembre fent balanç de curs polític i de legislatura. Ha començat dient que va iniciar la legislatura complint un compromís (la retirada de les tropes d’Iraq) i que l’acaba amb un altre compromís complert (l’apujada del sou mínim interprofessional). Bon intent. Però caldrà seguir treballant-hi. Les tècniques del màrqueting polític són una gran ajuda, però quatre anys de legislatura no s’esborren fàcilment en quatre dies.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada