Tancarem el 2008 intentant desmentir una llegenda urbana que aquest any ha triomfat. .
Fa cosa de dos anys vaig quedar amb en Màrius Serra a l’Oca, a Francesc Macià. Volia explicar-li la tesi en què estic treballant. Estava segur que, tot comentant la jugada, ell alguna bona idea em podria donar. I així va ser. Em va treure un nom que jo mai abans havia escoltat: George Lakoff. En Màrius l’havia llegit i em va explicar per què li semblava interessant i pertinent per a la meva tesi: pel seu discurs sobre el llenguatge dels polítics. Em va semblar interessantíssim, vaig haver de tirar d’Amazon perquè fa dos anys aquí Lakoff sonava a beguda alcohòlica russa, vaig llegir-lo i des d’aleshores que amb en Màrius, via mail, sempre ens acomiadem amb “una abraçada lakoffiana”.
.
I el cas és que ara fa ben poquet, quan el PSOE va tenir a bé de llegir-se el seu llibre sobre el famós elefant, el van catapultar a l’star system mediàtic espanyol, i de retruc al català (subordinats com hi estem). Ara tothom s’omple la boca de Lakoff, i tot sigui dit de passada, d’una manera sovint bastant poc documentada. De vegades, quan passen aquestes coses em ve al cap de forma recurrent la imatge del cotxe americà passant a tota velocitat pel poblet de Bienvenido Mr. Marshall. A alguns –i això és un mèrit en política– els sembla tan fàcil posar de moda segons quines coses...
.
Amb tot, no deixa de molestar-me en certa manera un esnobisme molt nostre i que ens empetiteix en la mesura que ens fa recrear-nos en la banalitat. L’amic Saül Gordillo ho deia en un dels seus darrers posts: “La paraula de moda en política és "frame". Dius "frame" en una conversa i quedes la mar de bé. Fas patxoca. Si algú et pregunta què vol dir, llavors aprofites per explicar-li que "frame" vol dir marc, el marc del llenguatge i de la ideologia en el joc polític. Llavors li deixes anar que el pare de la criatura és George Lakoff”. Molt cert i molt lamentable, tot plegat. Perquè primer, la del frame és una teoria amb dècades de recorregut. Segon, la parauleta vol dir marc, com enquadrament, com enfocament. I tercer i més important: en Lakoff no és ni de bon tros el pare de la criatura, sinó un més dels qui n’han parlat.
.
Ahir deia el president Montilla en el seu missatge de cap d’any que admet cert “pessimisme” entre els catalans. I com no! Perquè una cosa és admetre que, com deia Pla, la fórmula més agradable de la convivència humana és la banalitat. I tota una altra cosa és que sembla que els catalans ens hi estiguem recreant massa en els darrers temps.
.
Jo desitjo per al 2008: Que comencem a superar coses d’aquestes. Que el desembre de l’any vinent no hagin de fer un especial resum a TV3 sota el títol Llibre de reclamacions. Més Màrius Serra. I, posats a demanar, que algun dels nostres polítics o comunicadors, per exemple, es posin amb alguna d’aquestes quatre lectures que com a mínim respecte del framing els demostraran que hi havia vida abans de Lakoff:
.
- ENTMAN, R. M. Democracy without Citizens: Media and the Decay of American politics. New York: Oxford University Press, 1991.
.
- IYENGAR, S. Is anyone responsible? How television frames political issues. Chicago: The University of Chicago Press, 1991.
.
- JOHNSON-CARTEE, K. S. News Narratives and News Framing. Constructing Political Reality. Lanham, MD: Rowman & Littelefield Publishers, 2005.
.
- SÁDABA, T. Framing. Una teoría para los medios de comunicación. Pamplona: Ulzama, 2006.
.
I el cas és que ara fa ben poquet, quan el PSOE va tenir a bé de llegir-se el seu llibre sobre el famós elefant, el van catapultar a l’star system mediàtic espanyol, i de retruc al català (subordinats com hi estem). Ara tothom s’omple la boca de Lakoff, i tot sigui dit de passada, d’una manera sovint bastant poc documentada. De vegades, quan passen aquestes coses em ve al cap de forma recurrent la imatge del cotxe americà passant a tota velocitat pel poblet de Bienvenido Mr. Marshall. A alguns –i això és un mèrit en política– els sembla tan fàcil posar de moda segons quines coses...
.
Amb tot, no deixa de molestar-me en certa manera un esnobisme molt nostre i que ens empetiteix en la mesura que ens fa recrear-nos en la banalitat. L’amic Saül Gordillo ho deia en un dels seus darrers posts: “La paraula de moda en política és "frame". Dius "frame" en una conversa i quedes la mar de bé. Fas patxoca. Si algú et pregunta què vol dir, llavors aprofites per explicar-li que "frame" vol dir marc, el marc del llenguatge i de la ideologia en el joc polític. Llavors li deixes anar que el pare de la criatura és George Lakoff”. Molt cert i molt lamentable, tot plegat. Perquè primer, la del frame és una teoria amb dècades de recorregut. Segon, la parauleta vol dir marc, com enquadrament, com enfocament. I tercer i més important: en Lakoff no és ni de bon tros el pare de la criatura, sinó un més dels qui n’han parlat..
Ahir deia el president Montilla en el seu missatge de cap d’any que admet cert “pessimisme” entre els catalans. I com no! Perquè una cosa és admetre que, com deia Pla, la fórmula més agradable de la convivència humana és la banalitat. I tota una altra cosa és que sembla que els catalans ens hi estiguem recreant massa en els darrers temps.
.
Jo desitjo per al 2008: Que comencem a superar coses d’aquestes. Que el desembre de l’any vinent no hagin de fer un especial resum a TV3 sota el títol Llibre de reclamacions. Més Màrius Serra. I, posats a demanar, que algun dels nostres polítics o comunicadors, per exemple, es posin amb alguna d’aquestes quatre lectures que com a mínim respecte del framing els demostraran que hi havia vida abans de Lakoff:.
- ENTMAN, R. M. Democracy without Citizens: Media and the Decay of American politics. New York: Oxford University Press, 1991.
.
- IYENGAR, S. Is anyone responsible? How television frames political issues. Chicago: The University of Chicago Press, 1991.
.
- JOHNSON-CARTEE, K. S. News Narratives and News Framing. Constructing Political Reality. Lanham, MD: Rowman & Littelefield Publishers, 2005.
.
- SÁDABA, T. Framing. Una teoría para los medios de comunicación. Pamplona: Ulzama, 2006.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada