diumenge, de novembre 25, 2007

Hereus catalans de l'era Reagan

Som a diumenge i aquí us linko un repor de l'Avui. No és dilluns, ja ho sé, però les coses van així. A les redaccions (com ha de ser) mana l'actualitat. Fa dies que us vaig prometre aquest apunt sobre la taula rodona que diferents caps de campanya van fer en la presentació d'un llibre important on estic content d'haver pogut contribuir: De Pujol a Maragall. Comunicació política i comportament electoral a les eleccions catalanes del 2003 (Documenta Universitària).
.
Us vaig prometre apunt al blog, però el gran Balanzà (cap de Política) va dir-me de fer-ne peça per al diari i vaig pensar d'esperar-me. Diferents fets luctuosos de primera magnitud i moviments polítics varis n'han ajornat la publicació fins avui... no fins demà. Aquí us el linko, per als qui no feu lectura dominical de l'Avui:
.
El títol fa referència a l'estil de campaya permanent que Ronald Reagan va impulsar decididament quan un cop guanyades les eleccions presidencials del 1981 va incorporar totes les persones que s’havien ocupat de l’aspecte comunicatiu de la seva campanya electoral al seu equip de comunicació de la Casa Blanca. L’objectiu: valoritzar l’acció de Govern. Aquella incorporació dels assessors de comunicació va potenciar a ulls de tothom la tasca dels estrategs electorals i va fer famós el concepte nord-americà de la permanent campaign.
.
Tres lectures recomanades, una de boníssima sobre la presidència de Reagan i dues d'imprescindibles sobre la campanya permanent:
.
- CANNON, L. President Reagan: The Role of a Lifetime. New York: Simon & Schuster, 1991.
.
- NAPOLITAN, J. The election game. New York: Doubleday, 1972.
.
- NIMMO, D. «The Permanent Campaign. Marketing as a Governing Tool». A: NEWMAN, B. I., dir. Handbook of political Marketing. London: Sage Publications, 1999, p. 73-86.