"Catalunya no ha tingut encara un Felip V"

No pretenc obrir ara (ni tampoc no podria fer-ho) cap front de debat històric. El titular el poso entre cometes perquè així és com el va verbalitzar ahir un historiador extremeny. Em va cridar l'atenció en un dinar que ahir vam compartir a Badajoz. La taula era llaaaaaaaaarga, llaaaaaaaaaarga. Hi dinàvem els participants en el curs Ágora Academia, organitzat pel Gabinet d'Iniciatives Transfrontereres de la Junta d'Extremadura. Jo hi era perquè el periodista Enric Juliana, co-organitzador del curs, m'hi havia convidat. Tot un honor, i tot un plaer de participar-hi.
.
Però tornant a Felip V, el cas és que jo estava parlant amb una molt agradable publicitària portuguesa (sort del seu castellà) quan em va cridar poderosament l'atenció una frase que l'amic extremeny estava dedicant a un veí de cadira portuguès que feia que sí amb el cap: "Nosaltres estem ara aquí parlant d'iniciatives transfrontereres entre Espanya i Portugal perquè el 1640 el comte duc d'Olivares va decidir enviar les tropes a Catalunya abans que a Portugal. Del contrari ara seríem a la Franja parlant d'iniciatives transfrontereres Catalunya-Espanya. I encara et diré més! Espanya no va existir com a tal fins el 1714 (res del 1492!), i ho va fer per imposició en una guerra que va guanyar Felip d'Anjou, que de fet mai ha estat Felip V per a uns catalans que no el van reconèixer com a rei. No serà fins que sigui monarca l'actual príncep d'Astúries que els catalans tindran un Felip V".
.
Em va encuriosir, perquè de fet jo sempre he sentit a parlar de Felip V. Vam animar-nos, vam xerrar una estona maca i el debat va continuar més enllà de les postres. Sempre està bé de trobar vida no fonamentalista més enllà de l'Ebre, i més amb els temps que corren. Crec discutibles diverses coses de les que vam parlar amb aquest home, però trobo que com a mínim s'hi podia parlar. Totalment en aquesta línia, el debat promogut per Juliana i el periodista portuguès Carlos Magno trobo que ha estat d'un encert total, d'una visió de futur i d'una perspectiva que encoratgen. Els arguments aportats i el fet de coincidir com a ponent amb professionals de la categoria de l'Antoni Puigverd m'hi van refermar de totes totes.