Primer de tot, el meu condol a amics pericos com el Toni Solanilla, l'Anna Roig o la Sònia de Jaime. Ahir a Glasgow als espanyolistes els va faltar, sobretot, sort. Una vegada més. Tothom qui em coneix tindrà ben present que no en sap gens de greu la derrota d'ahir de l'equip blanc-i-blau, però sí que em sap greu el disgust que alguns que aprecio hagin pogut tenir. Ànims, que com a mínim enguany no lluiteu per mantenir la categoria!
I encara sense deixar Escòcia, vagi també amb aquest post una felicitació ben efusiva als amics escocesos, que a partir d'avui ja tenen nou cap de govern nacionalista: Alex Salmond. I en aquest cas, dir nacionalista vol dir, sense matisos, independentista. Espero que la seva gestió al capdavant del govern autònom escocès sigui tot un èxit i que l'independentisme 
per aquelles terres vagi in crescendo i desmenteixi els qui diuen que això només s'ha tractat d'un vot de càstig a un Partit Laborista en hores molt baixes.
I citat el New Labour de Tony Blair, destacarem també que avui Gordon Brown ja s'ha convertit oficialment en el seu successor, ja que ningú més "ha optat a la plaça". Es veia a venir, però no deixa de ser ressenyable que en breu tindrem oficialment un nou primer ministre a Gran Bretanya.
De fet, en poc temps, aquest serà el segon canvi d'aquests tipus al capdavant d'un govern europeu, ja que avui Domique de Villepin ha passat el relleu al sarkozysta i gaullista de centre François Fillon. Una novetat, com la de Brown i la de Salmond, que va molt més enllà d'un canvi en les formes respecte dels seus predecessors. Caldrà seguir-los de prop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada