diumenge, de juliol 12, 2009

El finançament (i els gestos) delaten els partits


Corrua de compareixences en diumenge. Coses de la democràcia catòdica que fa que els mitjans (i les seves necessitats) arrosseguin els polítics i els sotmetin al seu tempo i al seu llenguatge. Observacions d'urgència d'entre el que hem vist aquesta jornada a propòsit del finançament:

1. Helena Salgado no compareix sola. No té prou força comunicadora per fer-ho i surt amb secretari d'Estat a banda i banda. No concreta com ho han fet Esquerra o el PSC... ni de lluny. "Catalunya se situa ligeramente por encima de la media, sí". Ho diu desmenjada i sense concretar quan i quant.

2. Puigcercós culmina els últims dies de preparació de l'escena... amb tantes ganes de dir ja ‘sí’ que fins i tot s'avança. No dóna ni temps a què un ajudant canviï el cartellet del faristol per treure el clàssic amb el logo i posar-ne un amb la xifra del 3.855 milions que de moment només ERC vol veure en l’acord... i de cara al 2012.

3. Montoro (ni Cospedal ni Rajoy) surt a carregar amb l'argument tan magrejat pel PP de la desigualtat entre comunitats. Però ni aquest personatge de segona línia alça mínimament la veu contra el nou sistema de finançament... perquè sap que segurament moltes de les seves comunitats autònomes s'hi abraonaran.

4. Felip Puig (perquè Mas ha fet una molt poc estètica compareixença al matí, acabat de sortir de mullar-se contra l'esclerosi múltiple, sí, però amb uns cabells i una estampa molt poc presidencials). Utilitza la paraula "obscurantisme", com abans ha fet el PP, per carregar contra un acord que titlla d'il·legal. Problema: posa en safata l'argument socialista típic de dir que fan front comú amb el PP. A més, carrega especialment contra Esquerra perquè aquest segueix essent el seu gran objectiu, i no tan el PSC (com hauria de ser). No debades, ha comparegut en roda de premsa Puig, de la cúpula, el més alt representant del sector més sobiranista convergent.

i 5.- Montilla no compareix en roda de premsa, sinó que llegeix (un cop més, aquest cop sense teleprompter... que jo hagi vist) una declaració institucional on parla de Fets però no en concreta. Paraules clau que el seu speechwriter s'ha encarregar de posar-hi amb èmfasi: unitat, rigor, prudència, tenacitat, fermesa. Tot allò que vol contrarestar la imatge que ha donat el tripartit i el seu president en els últims temps. No ha mirat de defensar-ho davant les preguntes dels periodistes.

PD1: ICV ha dit el que s'esperava, tot i que amb un grau de coincidència amb el PSC que per sorprenent que pugui semblar s'ha superat en mimetisme.

PD2: Uriel Bertran i els seus han parlat on algú els escolta: a la xarxa. Mentre els grans mitjans els ignorin...

PD3: Carretero i RCat (per allò de la regeneració de la política) desaprofita el moment comunicatiu impagable a l'espera que algú concreti xifres oficials.